Cervantes

Hoy es el día más hermoso de nuestra vida, querido Sancho; los obstáculos más grandes, nuestras propias indecisiones; nuestro enemigo más fuerte, el miedo al poderoso y a nosotros mismos; la cosa más fácil, equivocarnos; la más destructiva, la mentira y el egoísmo; la peor derrota, el desaliento; los defectos más peligrosos, la soberbia y el rencor; las sensaciones más gratas, la buena conciencia, el esfuerzo para ser mejores sin ser perfectos, y sobretodo, la disposición para hacer el bien y combatir la injusticia dondequiera que esté.

MIGUEL DE CERVANTES
Don Quijote de la Mancha.

8 de agosto de 2017

Catalunya. Los torturados de la Operación Garzón responden

Resumen Latinoamericano/ 6 de agosto 2017 .-
Por Ramon Piqué, Marcel Dalmau y 17 encausados más.
‘Cuando empezamos a declarar las torturas a las que habíamos sido sometidos él, el señor Garzón, nos recordaba que las preguntas las hacía él, y que cualquier referencia respecto al trato recibido se haría al final, descontextualizando así la declaración de la práctica de las torturas recibidas. ‘
Diecinueve de los detenidos de la Operación Garzón han escrito este artículo para VilaWeb, donde responden a las últimas declaraciones del ex-juez:
Dinou dels detinguts de l’Operació Garzón han escrit aquest article per a VilaWeb, on responen a les darreres declaracions de l’ex-jutge:
Les mentides reiterades de l’ex-jutge Garzón
Apunta el senyor Garzón, en el seu article de la Vanguardia publicat el dia 31 de juliol, que ‘La postveritat és la mentida emotiva, quan allò que ha ocorregut en realitat té menys importància que la percepció que es pot tenir del fet en sí’. En el cas que ens toca, allò que ha ocorregut i té menys importància segons ell, són les tortures practicades per la guàrdia civil l’estiu de 1992 poc abans dels Jocs Olímpics a militants independentistes. Un delicte de lesa humanitat.
Amb un començament d’article com aquest, l’ex-jutge Garzón ha desaprofitat una ocasió d’or per fer autocrítica i desmarcar-se de les clavegueres de l’estat de les quals en algun moment de la seva vida en va voler treure profit per fer carrera política. Cal recordar que ell treballava per l’Audiència Nacional, instància judicial hereva directa del Tribunal de Orden Público franquista que va continuar fet les noves funcions sense cap revisió, neteja o ruptura..
El motiu pel qual el passat mes de juliol uns quants encausats vam fer el pas d’esperar-lo en el Parlament de Catalunya té a veure amb el fet que ell va ser el responsable judicial de l’operació en el marc de la qual vam ser torturats. Té per tant una responsabilitat innegable ja que és qui va ordenar les detencions i costa acceptar que un jutge que veu passar per davant seu els cossos nafrats del molts dels detinguts, senzillament no pugui pensar que alguna cosa estava passant. Aquesta pregunta li vam de fer el dia del Parlament i ell no la va voler contestar. Era ingenu o era còmplice?
El dia 16 de desembre de 2012 en el programa Salvados de la Sexta el senyor Garzón afirmava taxativament que ‘de les persones que van comparèixer davant meu ni una sola, ni una sola va denunciar tortures’. Òbviament mentia quan feia aquesta afirmació. Està enregistrat i vostè mateix es desmenteix de manera implícita en aquest darrer article. L’abril de 2013 el setmanari la Directa feia públiques les actes de les nostres declaracions, on es demostrava que set de les persones detingudes van denunciar tortures davant d’ell. Hem d’apuntar que abans de declarar davant del jutge els agents de la guàrdia civil ens van amenaçar de tornar a ser torturats si no repetíem les declaracions que havíem après quan érem a les seves mans. Ens havien demostrat amb escreix que no es tractava de cap postveritat senyor Garzón i els judicis es van fonamentar sobre aquestes declaracions, fetes sota amenaces, que mai van ser anul·lades.
Tot i així set persones vam declarar tortures davant del jutge, i quan vam començar a declarar les tortures a què havíem estat sotmesos ell, el senyor Garzón, ens recordava que les preguntes les feia ell, i que qualsevol referència respecte al tracte rebut es faria al final, decontextualitzant així la declaració de la pràctica de les tortures rebudes.
Diu l’ex-jutge, que ell no podia fer res més del que va fer, i que la competència era del jutjat ordinari i de la corresponent fiscalia. Diu que la sentència d’Estrasburg recull que ‘l’actuació seva, la de l’ex-jutge Garzón, va ser impecable’, cosa que llegint i rellegint el text de la sentència no apareix en lloc… senyor Garzón, fa un relat a mida dels seus interessos, sense ni un bri d’humilitat.
Diu el senyor Garzón que ‘dels quinze detinguts que van sostenir la denúncia al Tribunal Internacional d’Estrasburg (TEDH) sis van ser condemnats per l’Audiencia Nacional’, per la qual cosa eren ‘persones que feien servir el terror com a mitjà per a exposar les seves idees’. L’existència de persones relacionades amb Terra Lliure no justifiquen la pràctica de la tortura, aquest posicionament és a les antípodes de la defensa dels drets humans. D’altra banda, hem de deduir que les altres nou persones que van denunciar tortures, que no van ser condemnades ni processades, s’han de considerar danys col·laterals de la ràtzia policial? És així com vol erigir-se en un defensor  dels drets humans?  Rellegeixi el que ha escrit en el seu article. De quina postveritat està parlant?
Diu que no entén la insistència en intentar reivindicar visions del passat distorsionades’, diu que ‘no val la pena perdre-hi el temps’… Les visions distorsionades del passat les hem patit durant moltes dècades en aquest país i els encarregats de difondre-les han estat gent com vostè que amb total impunitat s’han dedicat a construir versions oficials tergiversades. Diu que ‘ningú no és perfecte’, i que ‘ha fet autocrítica en nombroses ocasions i que vol continuar fent-ho’. Senyor Garzón no ho sabem si ha fet autocrítica, però el text del seu article més aviat va per una altra banda, més aviat és l’actitud d’algú que si tingués dignitat demanaria perdó abans de pretendre erigir-se en un defensor acèrrim dels drets humans.
Però malauradament més enllà del cas que nosaltres vam viure, l’ex-jutge en qüestió és conegut en algunes instàncies de defensa dels drets humans justament per seu paper obstaculitzador en matèria de drets humans i té en el seu currículum altres causes semblants. Toca recordar casos com el d’Aritz Beristan, detingut el 2002 per ordre del senyor Garzón, davant del qual va denunciar tortures i la sentència posterior del TEDH que condemnava de nou l’estat per la no investigació de les tortures.
O el cas de les 5 persones detingudes a Vilanova i la Geltrú acusades de pertànyer a Al-Qaeda que van denunciar haver patit tortures davant primer dels jutges de l’Audiència Nacional, Andreu i Grande-Marlaska i posteriorment de l’ex-jutge Garzón. Al cap d’un temps, el mateix Tribunal Suprem va anul·lar la sentència de l’Audiència Nacional apuntant la no investigació de les tortures malgrat els indicis racionals existents.
La Coordinadora per la Prevenció i Denúncia de la Tortura amb motiu de la presentació del senyor Garzón l’any 2011 a formar part del Comitè per la Prevenció de la Tortura del Consell d’Europa va fer arribar a aquella instància un document amb el recull de nombrosos casos en què essent jutge instructor el senyor Garzón s’havien produït denúncies per tortures sense que mai no hagués aturat els processos a causa d’aquests fets, ans al contrari continuava la seva instrucció. El jutge va haver de retirar la seva candidatura.
Senyor Garzón, estem parlant de tortures, no del procés que viu Catalunya, estem parlant d’un delicte de lesa humanitat, no d’independentisme.
Ramon Piqué, Marcel Dalmau i 17 encausats més.
Tomado de Kaos en la Red

Alerta Venezuela

No dejen de ver este conmovedor video

LatinoAmérica Calle 13

Así preparan la cocaína: un cocktel de venenos.

The American Dream

Facebook, Israel y la CIA


La Revolucion de la Clase Media

Descontento en el corazon del capitalismo: el Reino Unido

Descontento en el corazon del capitalismo: el Reino Unido

La Ola se extiende por todo el mundo arabe : Bahrein

La Caida de un Mercenario

La Revolucion no sera transmitida (I)

(II) La revolucion so sera transmitida

(III) La Revolucion no sera transmitida

(IV) La Revolucion no sera transmitida

(V) La Revolucion no sera transmitida

(VI) La Revolucion no sera transmitida

(VII) La revolucion no sera transmitida

(VIII) La Revolucion no sera transmitida

Narcotrafico SA

La otra cara del capitalismo...

Manuel Rosales mantenia a la oposicion con el presupuesto de la Gobernacion del Zulia...

El petroleo como arma segun Soros

Lastima que se agacho...

El terrorismo del imperio

Promocional DMG

Uribe y DMG